El passat dijous dia 3 de juny, TV3 va emetre un reportatge interessant: “ADÉU ESPANYA?”. Va ser el programa més vist, en el que portem de 2010, i en la seva franja horària, de la televisió pública catalana.  

Basat en un conjunt de reflexions de diferents personatges, tant catalans com d’altres parts del món amb problemes d’identitat semblants al nostre, aquest documental ens ha introduït de ple, sense pèls a la llengua, en el debat sobre la independència. Val a dir que tan sols es feia extensible al principat, deixant de banda a la resta de territoris de parla catalana. Tret d’això, és lloable que una televisió pública comenci a donar llum sobre un tema tan obviat com el de la sobirania.

El dret a l’autodeterminació sempre ha fet basarda, tant als propis catalans com als nostres veïns espanyols. Tant és així que, tal i com apunta el programa, aquests últims preveuen constitucionalment l’ús de les armes per defensar la unitat del territori estatal. Aquest és exactament l’escull principal al que s’enfronta una Catalunya que està decidint arreu del territori que necessita un espai de reflexió i de democràcia per poder decidir pacíficament el seu futur com a nació. Les Consultes per la Independència són l’embrió, en aquest cas, del procés democràtic, encara que no vinculant a ulls dels poders del centralisme espanyol més recalcitrant, sigui del color polític que sigui, que hauria de conduir a un referèndum on es pogués decidir el fet de seguir formant part d’espanya o bé crear un estat propi.  

Els grans partits a nivell estatal tenen clar que han d’anar junts en aquest aspecte. Un exemple clar d’aquest centralisme, per no posar-li un altre nom, és la resposta de Partit Popular de Catalunya i Ciutadans, que van deixar clar el seu rebuig a l’emissió de l’esmentat documental al canal “autonòmic” de catalunya. Els representants d’aquests partits es retraten obertament, fent la comparativa amb Irlanda del Nord, com a Unionistes, i la seva propaganda va molt més enllà de la simple negativa sistemàtica davant el problema català. Hem de tenir en compte que aquesta gent controla molts dels mitjans de comunicació existents, i que alguns d’ells s’han erigit especialistes en calumniar i difamar constantment, i amb total impunitat, al poble català.  

Un bon exemple d’això, encara que amb certa subtilesa, és el bombardeig mediàtic a que ens sotmeten amb la selecció espanyola de futbol i el mundial de sudàfrica. Això ja ve de lluny, i correspon a l’exaltació del fet nacional espanyol i dels seus símbols. Tal com els unionistes de l’Ulster (Irlanda del Nord), anomenats també ”orangistes”, pel color taronja de les seves banderes, aquest assetjament el que pretén és emular el carbassa dels unionistes, canviat-lo pel vermell de la ”Roja”,  per poder envair els carrers amb banderes i símbols espanyols, actualitzant així els vots realitzats ara fa 300 i escaig anys, per poder declarar novament l’espanyolitat de Catalunya amb l’excusa d’una hipotètica victòria futbolística, com ja va passar al campionat europeu de seleccions recenment conquerit per l’equip estatal.

Que ningú es confongui. Ens han dividit com a nació, ens donen l’oportunitat de fer estatuts que després es queden en no res, ens bombardegen amb els seus símbols i utilitzen la superioritat militar com a mesura de dissuació, inculcant-nos la por, una por gairebé hereditària. En aquest sentit, “ADÉU ESPANYA?” significa un petit però ferm pas per alliberar-nos d’aquesta por, i de seguir avançant cap a uns Països Catalans lliures i socialment justos.  

Narcís Balmanya Membre de l'Assemblea Local de la CUP de Blanes