Consideracions arran de l’imminent debat sobre el Pressupost municipal pel 2012

En primer lloc volem manifestar que el procés d’elaboració, debat i possible aprovació del pressupost ha estat opac i mancat de la transparència necessària que tantes vegades hem demanat. Malauradament, i com ja estem acostumats, els grans temes que afecten al conjunt de Blanes no es fan públics, ni tampoc s’informen obertament a la ciutadania.

Entenem que el pressupost és un tema prou important com perquè tots els sectors de la societat blanenca i les persones a títol individual en tinguin ple coneixement i hi puguin participar. Per això, creiem, imprescindible la celebració d’una audiència pública - mecanisme de participació que tot i estar contemplada al reglament de participació ciutadana es menysprea legislatura, rera legislatura- en la qual, els actuals responsables polítics puguin explicar els pressupostos i, posteriorment, intercanviar precs i opinions amb els ciutadans.

Pel que fa els documents que integren el pressupost, aquests són poc clars i transparents. Les partides econòmiques estan distribuïdes en categories genèriques de manera que, sovint, no queda clar a què es destinen finalment els diners o quins són els àmbits que quedaran sense subvenció municipal. Aquest doncs, seria un aspecte a millorar considerablement, sobretot si tenim en compte que algunes categories tenen pressupost zero.

Hi ha diverses partides, com ara les relatives a entitats i les seves activitats, que en alguns casos reben la qualificació ‘’d’altres’’, tot caient en un calaix de sastre indefinit on no s’especifica quines accions concretes es prioritzaran o s’anul·laran. Tampoc s’especifica enlloc quin serà el procés per decidir-ho. En aquest sentit seria necessari considerar la participació de les entitats per potenciar un teixit associatiu viu i actiu, basat en l’autogestió i la corresponsabilitat amb la subvenció pública.

Al nostre entendre el pressupost va molt lligat a les ordenances fiscals, donat que en funció de la capacitat recaptatòria del municipi es poden plantejar unes prioritats o unes altres en l’elaboració del pressupost. Per això, posem sobre la taula la conveniència de debatre conjuntament les ordenances i el pressupost, establint uns criteris ideològics conjunts i coherents amb el projecte de poble que es vulgui tirar endavant. Com a CUP la nostra proposta és avançar cap a un model basat en una participació ciutadana real que permeti elaborar les ordenances i el pressupost.

El pressupost presentat per l’equip de govern es limita a combatre la difícil situació econòmica del nostre municipi sense aplicar cap criteri ideològic, buscant únicament quadrar els números al preu que sigui. En cap cas la difícil situació econòmica ni el pèssim sistema de finançament local, que obliga moltes vegades a l’Ajuntament a afrontar serveis que pertocarien a altres administracions, no poden servir de justificació a una retallada de serveis adduint que no són obligatoris. Hi ha línies que no es poden traspassar perquè l’Ajuntament té obligacions amb els seus ciutadans i les seves necessitats.

Aplaudim, però, la rebaixa del 50% sobre les assignacions als grups municipals amb representació a l’Ajuntament, tal i com sempre havíem vingut defensant.

Així, el pressupost retalla bruscament moltes partides econòmiques. Al nostre entendre, el més preocupant és la situació amb la que queden les entitats assistencials, que al veure anul·lades les subvencions, queden totalment desemparades alhora de cobrir els serveis que ofereixen a les persones, així com les moltes partides que s’eliminen totalment.

Entre d’altres s’eliminen totalment les partides destinades a la piscina terapèutica de l’escola Ventijol; les ajudes per la compra dels llibres de primària; el casal d’estiu; les aportacions a les entitats culturals; barraques; el manteniment de marges i camins...

En aquest sentit qüestionem i alertem del perill de retallar i, fins i tot, eliminar algunes partides referents a l’àmbit educatiu o eliminar partides destinades al pla d’acollida. Entenem l’educació i les eines d’inclusió social com a eixos centrals per aconseguir un municipi socialment cohesionat. Però, el més preocupant és que tampoc es cerca cap alternativa per cobrir el buit en que queden aquests serveis. No es possible mancomunar serveis? Socialitzar els recursos?

Moltes són les preguntes que ens fem i que, sense una audiència pública, aquestes no tindran resposta: Com es cobriran les necessitats assistencials que es retallen? Quins són els recursos educatius que es retallaran?  En què consistirà l’increment en la promoció de la ciutat? Quins són els nous criteris sobre la gestió del teatre? Com podran les entitats tirar endavant els seus projectes d’acció cultural quan se’ls retallen dràsticament les subvencions? Se les està empenyent cap a una privatització encoberta?