Continuem decidint: la unitat popular i el camí cap a la independència i el socialisme
25/09/2009
El passat diumenge 13 de setembre es van posar moltes coses al seu lloc. Els fets succeïts a Arenys de Munt van molt més enllà d’una simple consulta no vinculant, com a molts (sobretot dirigents polítics) els agradaria fer-nos creure.
Després de més de 30 anys vivint en una “democràcia” tutelada per aquells que durant la transició van renunciar a la ruptura amb el règim anterior, ha arribat finalment el primer exercici de llibertat individual i col·lectiva pel poble català.
El que es va viure a Arenys de Munt el 13 de setembre va ser la veritable festa de la democràcia, la democràcia de debò. No pas la democràcia que ens fa votar cada “x” anys i escollir una sèrie de càrrecs i partits que no representen ni el seu propi programa polític i molt menys la voluntat de les persones que els han escollit.
El 13 de setembre fou un acte de sobirania que, tal i com deia el lema de la jornada, pot marcar un punt de partida en el nostre camí cap a la llibertat: El 13-S comencem a decidir.
A Arenys de Munt es va exercir per primer cop un acte de democràcia real, participativa, de manera oberta i desacomplexada. Sense por. La pregunta de la consulta era si ens voliem alliberar com a poble, però amb l’exercici d’aquest dret, el dret a decidir, al mateix temps ens estàvem alliberant una mica més com a persones. A Arenys de Munt s’estava gestant una societat d’homes i dones lliures en un poble lliure.
La participació de la gent del poble i el correcte desenvolupament de la jornada (malgrat les enormes traves orquestrades des del govern regional i espanyol i des del poder judicial) no fan més que reafirmar-nos en la nostra estratègia de ruptura amb l’Estat Espanyol. Una estratègia que no és pas nova, ja que fa més de 30 anys que des de l’esquerra independentista es va adoptar una estratègia que s’ha mostrat encara totalment vigent: la deslegitimació de la monarquia i les institucions polítiques espanyoles imposades pels successors del règim de Franco.
Des d’aquestes línies només afegir que cal prendre i prenem nota de les experiències com la d’Arenys de Munt i de la feina acumulada des del naixement de l’esquerra independentista fa més de 30 anys. Cal continuar el camí iniciat, continuar obrint escletxes a un sistema i una democràcia enormement injusta; continuar denunciant, rebutjant i transformant les institucions i marcs legals imposats pels estats espanyol i francès. En definitiva, continuar construint la unitat popular, una eina de transformació social que ens acosta dia a dia cap a la independència i el socialisme.
Assamblea de la CUP de Blanes