Atiat per la situació de crisi, vivim un increment del discurs racista i xenòfob a nivell social; és una realitat i amagar-lo no resol el problema. Ans al contrari, l’única forma d’enfrontar-lo és posar-lo al descobert, denunciar-lo i dotar-nos dels recursos i les eines d’organització i informació que ens permetin neutralitzar-lo.  

Si anteriorment apuntàvem elements per a l’anàlisi, la reflexió i el debat al voltant del fenomen migratori, ara ens referirem a alguns aspectes que el fan possible i potencien el racisme i la fractura social: des del propi racisme institucional, als dèficits de recursos, passant pels interessos electoralistes i la manipulació informativa. Veiem alguns exemples:

Racisme institucional

 La reforma de la Llei d’Estrangeria aprovada al Congrés el 26 de novembre  retalla i vulnera, encara més, els drets de les persones immigrades i incrementa els règims sancionadors: posa impediments al reagrupament familiar; amplia a 60 dies l’internament en els CIES (*) de persones innocents; crea categories d’immigrants  amb la incorporació de la figura d’estranger amb targeta blava –per a professionals i treballadors altament qualificats-; incrementa les sancions i quanties en matèria d’infraccions, per a les persones immigrades i qui les hi doni suport; estigmatitza els col·lectius immigrants posant-los sota sospita permanent... En suma, una reforma molt en la línia de les tendències racistes i xenòfobes que s’estenen per tota Europa basades en el control fronterer, la sanció i l’augment de les dificultats als mecanismes d’integració. De fet, és la primera llei d’estrangeria de la Unió Europea que aplica la directiva de la vergonya. 

Un mes després el consistori de Vic, governat per CiU, ERC i PSC - seguint l’estela del partit xenòfob i filonazi Plataforma per Catalunya-, presentava públicament els nous criteris d’empadronament de persones estrangeres, vulnerant els seus drets fonamentals i  criminalitzant aquest sector de la població. Tot i que, davant l’enrenou generat i la flagrant il·legalitat de la decisió, aquesta va ser anul·lada, la mesura va deixar un pòsit de foment de racisme social i estigmatització de la població immigrada amb el  conseqüent perill de fractura social, tal i com van denunciar diverses entitats de defensa dels DDHH.

 A finals de febrer una quarantena de detinguts en el CIE de Barcelona iniciava una vaga de fam per protestar contra la vulneració dels seus drets fonamentals, agressions i situació d’indefensió que pateixen les persones internades. Pocs dies després, les dotze persones que continuaven en vaga de fam van ser expulsades de l’estat. SOS Racisme denunciava “el secretisme que envolta els CIES, estratègicament aïllats (física i legalment) i que propicia el context per vulneracions de drets i abusos cap a les persones retingudes” així com “que quan les situacions són denunciades, s’expulsi a les víctimes,  comporta una impossibilitat per investigar els fets”.

La demagògia electoralista alimenta els tòpics xenòfobs

Al racisme institucional s’afegeixen les freqüents manifestacions de polítics, empresaris  o mitjans de comunicació vinculant immigració i delinqüència i fomentant els tòpics, les pors i la sensació d’inseguretat que alimenten el racisme social. La utilització demagògica i electoralista de la immigració no és aliena, dissortadament, a aquest tipus de manifestacions. I els recents fets de Salt ho palesen abastament.Salt és un exemple de com la crisi econòmica, l’augment de la població en zones deprimides, la precarietat de recursos i la falta d’informació es donen la mà perquè alguns sectors de la societat canalitzin el seu descontent pels problemes estructurals i d’injustícia social cap als sectors més dèbils i facin servir com a boc expiatori els seus veïns i veïnes immigrades.  Davant aquesta realitat, el conjunt del poble treballador ha de plantejar la lluita per la cohesió social en els terrenys de la vindicació dels recursos que cal compartir, la autoorganització solidària i la informació veraç enfront dels estereotips manipuladors. Ens hi juguem molt.    

(*) CIE.- Centre d’Internament d’Estrangers.- Els CIES són en si mateixos  una mostra flagrant de la vulneració dels Drets Humans a la nostra societat. Centres en els que es deté a persones en situació administrativa irregular, persones que no han comès cap delicte sinó una falta administrativa, nouvingudes però també assentades a la nostra societat, i que poden passar fins a 60 dies, segons la nova reforma, retingudes amb la incertesa de si seran expulsades o quedaran al territori amb una ordre d’expulsió sense executar. (Extret del comunicat de SOS Racisme de 19/02/2010 “EXIGIM INVESTIGAR LES CONDICIONS DEL CIE DE ZONA FRANCA”)

Assemblea de la CUP de Blanes