El model socioeconòmic a debat


El model socioeconòmic a debat. La situació generada arran de les nevades del passat mes de març posa en evidència les greus mancances de l’actual sistema. 



Contraposem models i plantegem alternatives: capitalisme ‘’versus’’ solidaritat, justícia i acció social. L’actual marc de relacions entre les persones i les institucions (governs locals, regionals, estatals, etc) tendeix a un allunyament de la gent respecte els centres de presa de decisions, i per tant s’accentua una tendència al desencís i a la pèrdua de l’interès (prou justificada) de la ciutadania per la política, almenys tal i com aquesta està plantejada en l’actual sistema socioeconòmic. Les organitzacions socials i polítiques comparteixen també la responsabilitat per la desafecció amb les grans estructures de poder, degut a que reprodueixen l’excessiva burocratització i altres mancances democràtiques dels megapartits i estructures estatals. A més, aquesta pèrdua d’interès es tradueix en immobilisme i falta de motivació per a l’acció social i solidària. També es manifesta com un sentiment de pèrdua d’esperança de cara a la transformació de la societat i cap als valors de construcció d’un món més just.






 



L’actual dinàmica del sistema capitalista intenta perpetuar i potenciar aquest  model de societat. Un model on no interessa que hi hagi masses veus crítiques, creant així un estat de suposada democràcia, justícia i benestar (estat de dret, en diuen). L’objectiu és prou clar: no cal canviar res ni transformar en absolut la societat, fora d’alguns retocs merament formals i conjunturals.



 



Els Països Catalans no estem exempts d’aquesta situació i la vida quotidiana als carrers i barris dels municipis del país no fan més que evidenciar aquest fet. Per exemple, un fenomen natural com les intenses nevades del passat mes de març posa de manifest les mancances d’un sistema on el poder polític i econòmic es justifiquen i s’encobreixen recíprocament per tal d’amagar els dèficits d’un model social enormement injust. En aquest cas desenes de milers de catalans van estar un bon grapat de dies sense subministrament elèctric a causa del deficitari sistema d’infrastructuctures i del monopoli dels recursos energètics per part d’empreses privades amb interessos econòmics propis, i no pas per l’interès general col·lectiu del poble. I com és habitual, tot plegat amb el vist-i-plau del govern del Parlament de Catalunya, sigui del color que sigui, governi qui governi. 



 




Aquest fet concret no s‘hauria d’interpretar com una situació puntual, sinó que més aviat ens pot portar a una sèrie de reflexions de base sobre el sistema polític i econòmic que ens regeix actualment:




- És just un sistema on el subministrament i l’accessibilitat als recursos energètics (suposadament un bé comú) es trobi sota el control d’interessos econòmics particulars i monopolitzats per una empresa com Fecsa-Endesa?



- És just que una xarxa elèctrica que hauria de ser pública es trobi controlada per interessos privats, s’especuli amb el dret dels ciutadans a disposar de subministrament elèctric i s’utilitzi aquest com una mercaderia?



- És just que els drets dels ciutadans d’un país depenguin dels càlculs de beneficis que en poden treure empreses privades?



- És just que sectors polítics  (fora i dins del govern)  justifiquin l’argument de Fecsa-Endesa per explicar la seva incompetència i mal servei (per cert, pagat pels usuaris) degut a la manca d’infrastructures al país, tot reclamant una millora d’aquestes si cal a costa de la destrucció del territori sempre i quan això sigui rentable pels seus interessos econòmics?



- I el més greu, tenim els ciutadans algun mecanisme per exigir responsabilitats i sobretot un canvi de model pel que fa a la política energètica del govern que, en teoria, representa els nostres interessos com a persones i com a poble?I aquest cas seria només un de tants exemples. Potser, doncs, el model socioeconòmic que ens han estat intentant ‘’vendre’’ com a paradigma de la democràcia no es ni tant just, ni solidari, ni es troba tant al servei de les persones com ens volen fer creure.



Des de la CUP entenem que l’actual model polític i social ha caducat i fracassat. Cal treballar per un model de societat on els valors essencials de la democràcia siguin la realitat quotidiana de les viles i ciutats del nostre país; no en va l’arrel grega de la paraula ‘’democràcia’’ significa ‘’el poder pel poble’’.



Entenem que el projecte polític de la unitat popular pot contribuir i ajudar en aquest procés de transformació social. Proposem doncs potenciar l’activitat a les institucions locals, utilitzant la política municipal com una eina real de transformació de la societat i com a mecanisme per a crear nous espais de participació i interrelació entre les persones i els ajuntaments (com a institució més propera a la ciutadania).



Cal construir la societat sobre la base al debat desacomplexat i obert  a tots els col·lectius, entitats, associacions de veïns i ciutadans individuals. Una cultura de la participació es genera només a través de l'exercici de la participació real i concreta de les persones.  En definitiva,  ens cal escoltar i portar la veu del carrer als espais on es prenen i s’executen les decisions que repercuteixen sobre la ciutadania. Cal una nova cultura de democràcia i participació ciutadana a les institucions. Comencem pels ajuntaments. 



Candidatura d’Unitat Popular de Blanes (CUP Blanes)