Dissabte 14 vàrem fer la presentació de la CUP de Blanes. Un acte auster, obert, al carrer; amb tot el simbolisme de la senzillesa i la força de la sinceritat. Moments abans, un missatge al mòbil de la meva entranyable companya de lluites i sentiments, absent per problemes de salut, ens desitjava molts ànims.

Mitja dotzena de paraules. Suficients: el torrent contingut de la
memòria se'm va desfermar fent emergir una mica més de tres dècades
d'un tros de la nostra història pràcticament desconegut per les noves
generacions. Un tros de l'altra història de la transició, omesa o
manipulada pels grans mitjans de comunicació i els cronistes oficials
del sistema. Una història que parla de joves compromesos i entusiastes
que, des de diferents opcions ideològiques o polítiques, van lluitar
pel dret del nostre poble a decidir lliurement el seu destí, pel
socialisme, per la independència, per una societat més justa i
democràtica, per un internacionalisme compromès i actiu. Uns van
sobreviure als inferns de la repressió i van canalitzar la seva
rebel·lia necessària per diferents camins. Uns altres van caure,
abatuts per la violència del poder o pels inevitables errors de tot
procés de lluita; però, discrepem o no amb els mètodes d'acció pels
quals en el seu moment van optar, ens van deixar un llegat de
generositat i abnegació que hem de protegir: enfront del silenci
oficial que ens mana oblidar; enfront d’aquells que, des del monopoli
de la violència, pretenen també monopolitzar el dolor o el dret al
record. Des del convenciment íntim que aquest projecte emergent també
forma part del seu llegat, el dissabte, en l'acte de presentació, els
vaig retre un silenciós, personal i emocionat homenatge.



Anastasio Pulido 15-06-08