Malauradament l’empresonament d’en Franki, detingut per reclamar en una cercavila festiva, la retirada del símbol espanyol de l’Ajuntament, no resulta un fet aïllat, sinó un mateix acte de repressió perfectament meditat i organitzat fil per randa, per criminalitzar i deslegitimar tota persona que qüestioni el sistema, que lluiti per una societat més justa i que es reveli contra la llibertat de pensament únic que el sistema ens pretén establir.

 

http://www.llibertatfranki.org/

 

 

 

Sempre ens havien explicat que la justícia s’havia de separar de la política per evitar que aquesta hi incidís. Ara, però, ens trobem que la justícia intenta fer política per construir una societat homogènia.



Una justícia hereva de la ineficaç reforma i no ruptura amb el règim anterior que manté els ulls clucs davant els centenars de denúncies anuals de tortures, tot i la condemna de l’any 2004 del Tribunal Europeu d’Estrasburg a l’estat espanyol, per no haver investigat les tortures sofertes pel centenar d’independentistes detinguts en la coneguda Operació Garzón de l’any 1992.

Mentrestant, en poc temps hem vist passar per l’Audiència nacional a dos dibuixants de còmics, a més de vint joves que refusaven la monarquia espanyola i els seus símbols, o a un xiquet que reclamava l’etiquetatge en català. Tots víctimes d’una justícia selectiva, fastigosament polititzada basada en la repressió dels moviments socials que defensen la construcció d’un nou model de societat.



Una “justícia” que, a més, es permet el luxe de menysprear la llengua catalana dia rere dia, emprant-la només en un irrisori 5 % dels procediments judicials en tràmit arreu de Catalunya. I com no pot ser d’altra manera, el Magistrat de la Secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona, el Sr. Enrique Rovira del Canto, l’artífex de la sentència, no en resulta l’excepció.

Aquest jutge ha imputat al jove terrasenc els delictes d’ultratge a Espanya i la bandera, atemptat contra agents de l’autoritat i desordres públics. Tot i que la veritable motivació rau exclusivament en els pensaments del mateix, i en l’intent





continuat i pervers del poder judicial d’incidir a la societat eliminant qualsevol moviment social crític amb el sistema actual.



Només així, s’entenen les mil i una irregularitats que han existit durant el judici. En són un exemple la no identificació durant l’acte del judici d’en Franki per part dels agents actuants, la no presentació d’un atestat amb les suposades agressions que van patir els agents, el fet de no haver rebut la notificació oficial d’ingrés a presó, les irregularitats comeses sobre el procediment ordinari en la detenció, o bé les innumerables contradiccions i incongruències que es recullen a la sentència. Malgrat aquestes irregularitats flagrants, s’han desestimat tots i cadascú dels recursos que s’han interposat, demostrant que l’Ordenament Espanyol els preveu per complir expedient, fins arribar a la inadmissió de l’últim recurs davant del Tribunal Suprem Espanyol.



En aquests moments en Franki compleix pena de presó de dos anys i set mesos al Centre Penitenciari de Brians 2, per uns ideals que també són els nostres.



Per tot això, des de la Cup de Blanes, ens sumem a la petició d’alliberament immediat i incondicional d’en Franki, i expressem el nostre suport absolut a tots els actes que es convoquin en solidaritat al jove terrassenc