La CUP fa públic el seu posicionament davant dels comicis del proper dia 28, on no hi presentarà candidatura. L'organització recorda que cal un moviment popular i de base per avançar cap a la independència. Segons la CUP, les crides a la unitat electoral independentista es carcateritzen per partir d'uns plantejaments "exclusivament institucionals". Amb tot, proposen l’impuls d’un moviment popular a favor de la independència del conjunt dels Països Catalans, que doni continuïtat a les plataformes locals que han organitzat consultes sobre la independència.

 El juny de 2009, l’Assemblea Nacional de la CUP va decidir no concórrer a les eleccions autonòmiques de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Aquesta decisió va respondre a la necessitat d’enfortir els lligams amb la resta d’organitzacions de l’esquerra independentista i els moviments socials més dinàmics del país; i, també a la voluntat de consolidar la implantació municipal i territorial de la CUP. Des d’aleshores ençà, la nostra fita electoral més immediata passa per obtenir uns bons resultats a les municipals de 2011.  

Tot i que que en l’últim any, arran de les consultes sobre la independència, iniciades a Arenys de Munt sota els auspicis de la CUP, el panorama polític ha canviat força. El nou cicle de mobilitzacions s’ha vist reforçat per l’exhauriment del model autonòmic dels darrers 30 anys. En aquest sentit cal situar els nombrosos episodis de corrupció, les retallades de drets nacionals (sentència contra l’Estatut), socials i laborals imposades pel govern espanyol i la ineptitud i l’immobilisme de totes les opcions polítiques representades als Parlaments autonòmics.

 L’actual conjuntura política ha afavorit l’extensió de la consciència independentista. Ara bé, pensem que ni la CUP ni cap altra sigla política pot liderar per si sola un procés cap a la independència. La lluita institucional, als municipis i parlaments autonòmics, no avançarà si al carrer no hi ha un moviment independentista, popular, de base i organitzat territorialment arreu dels Països Catalans. Paral·lelament, destaquem la importància del treball local i municipal en la lluita per la independència, tal i com ha quedat demostrat en el procés de les consultes.              

  Les crides a la unitat electoral independentista i les persones que les han protagonitzat s’han significat per plantejaments d’ordre i exclusivament institucionals. Han arraconat –poc o molt- els Països Catalans com a marc nacional de referència. Finalment, han  mostrat un profund menyspreu envers les plataformes impulsores de les consultes sobre la independència, fent-les servir com a trampolí per a les seves propostes electorals. 

Davant de tot plegat, la CUP:               

 Manté la decisió de no concórrer a les eleccions autonòmiques, per coherència amb les resolucions preses a l’Assemblea Nacional de la CUP. Davant les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya, la CUP no dóna suport a cap de les candidatures que hi concorren.

En aquest sentit, la CUP fa una crida a tots els militants i simpatitzants de l'esquerra independentista a enfortir les estructures organitzatives que treballen per la construcció d'uns Països Catalans lliures i socialistes. Més enllà de dipositar una papereta cada quatre anys, el camí cap a la independència passa per l'organització i la lluita, per la qual cosa la CUP crida a reforçar aquest combat sumant-se a les seves files. 

La CUP considera que ara és el moment de posar els fonaments d’una ruptura democràtica amb l’Estat espanyol i proposa com a objectiu prioritari l’enfortiment i l’extensió de les experiències municipalistes de l’esquerra independentista, sense descartar que en un futur es pugui concórrer amb totes les garanties en uns comicis d’àmbit supralocal; i, paral·lelament, com a segon objectiu prioritari, proposem l’impuls d’un moviment popular a favor de la independència del conjunt dels Països Catalans, que doni continuïtat a les plataformes locals que han organitzat consultes sobre la independència.