Resposta a la notícia publicada al Diari de Girona
01/07/2008
En resposta a la notícia estelades dels nostres pares:
Com cada dia, em trobo fullejant les pàgines del diari.
Avui tinc a les mans el diari de Girona, i de seguida ensopego amb un escrit que em fa parar la meva lectura i em convida a abocar-me en una reflexió que no sabria etiquetar si de política o de terminològica.
En Narcís Serra hi parla de les propostes independentistes que actualment hi ha, o s’estan forjant, a Blanes.
Això em porta a qüestionar-me en què es basa l’independentisme, i de seguida me n’adono que és la voluntat de reconeixement oficial d’una identitat nacional.
Però què és la identitat nacional?
Tota persona que se sent part integrant d’una comunitat se sent identificada amb una llengua, una història, una cultura i unes tradicions comunes.
Aquest sentiment tant es pot generar a nivell de poble com a nivell de país.
En un moment com l’actual, on a Catalunya, “amalgama de cultures” com va dir-ne una professora d’història que vaig tenir a BUP, torna a ser un corredor natural on es fusionen innumerables cultures és important tenir una identitat nacional ferma, que no blindada, per tal d’oferir una nova llar a tota aquella persona que hi ve a raure.
Si entenem que la construcció nacional és cosa de tots suposem doncs que és un treball personal que hem de fer cadascú dins del seu municipi.
Però quina és la via per aconseguir una construcció nacional des dels municipis? Doncs suposo que en el fons és tant senzill com treballar conjuntament ciutadania i ajuntament.
Treballar conjuntament per un municipi just i solidari, on tothom disposi d’oportunitats per desenvolupar-se.
Treballar conjuntament per un municipi que decideixi quines necessitats urbanístiques reals té, no quines creuen que té uns quants que només busquen omplir les pròpies butxaques.
Treballar conjuntament per un municipi on les entitats entenguin que són un important motor de cohesió i integració social i on creïn una xarxa de col·laboració per tal d’aconseguir la participació ciutadana.
Tot això s’ha de dur a terme no per seguir cap línia política sinó perquè la voluntat de participació i de millora del municipi on es viu és el sentiment natural de qualsevol habitant.
Si davant d’aquesta manera d’entendre el compromís que comporta construir una identitat ens seguim quedant amb la simbologia enfront de la ideologia sí, realment podem córrer el perill de perdre el referent independentista dins l’ajuntament, ja que els ciutadans no entendran les profundes diferències que hi ha entre cada proposta política i cadascú votarà el partit que tingui l’estelada més maca.
Però si això passa penso que la reflexió serà molt més profunda i no es basarà en una senzilla qüestió nacionalista sinó que s’haurà de basar en el qüestionament de la capacitat que tenim els que intentem gestionar els compromisos vers el propi poble per transmetre el discurs en el qual creiem.
Alba Pagerols
Membre de l’assemblea de la CUP