UNA PRIMERA APROXIMACIÓ AL FENOMEN MIGRATORI I DE NOVA CIUTADANIA
30/03/2008
Una primera aproximació al fenomen migratori i de nova ciutadania
El tractament de la immigració està vinculat
a la lluita per la solidaritat, la justícia social i la cohesió de les classes populars.
Darrerament estem assistint a un increment de la demagògia xenòfoba al voltant del fenomen migratori que, malauradament, introdueix elements de confusió en molts sectors del poble treballador a casa nostra. Cal, per tant, fer un esforç de clarificació i definició de la realitat si volem transformar-la. Com a CUP de Blanes oferim les nostres consideracions sobre aquest tema.
• ELS PROBLEMES DE PRECARIETAT SOCIAL, NACIONAL I DEMOCRÀTICA JA HI SÓN DINS LA SOCIETAT CATALANA: NO ÉS LA IMMIGRACIÓ QUI ELS CREA
• EL TRACTAMENT DE LA IMMIGRACIÓ ESTÀ VINCULAT A LA LLUITA PER LA SOLIDARITAT, LA JUSTÍCIA SOCIAL I LA COHESIÓ DE LES CLASSES POPULARS.
• LA NECESSÀRIA ALIANÇA ENTRE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA I LA IMMIGRACIÓ
Primer de tot hem de ser conscients de què el nostre desenvolupament demogràfic, econòmic, cultural i polític ha incorporat la immigració com a factor estructural; qualsevol consideració sobre el tema amb un mínim de rigor ha de partir d’aquesta realitat.
Els processos contemporanis d’immigració no són unilaterals. Conscients de la seva complexitat ens arrisquem a una simplificació entenedora; les seves causes serien, bàsicament, dues: - La primera és la injusta distribució de la riquesa, les desigualtats econòmiques a escala internacional i l’empobriment dels països d’origen que obliguen els immigrants a buscar fora el que no tenen a casa seva. - Per altra banda, el capitalisme – europeu i, en el nostre cas, català - necessita dels treballadors immigrants per abaratir costos i garantir així el seu creixement i desenvolupament.
En una primera aproximació a les conseqüències del fenomen migratori es pot valorar, com a aspectes en principi positius, que la immigració beneficia l’economia global dels països d’acollida, rejoveneix la seva població i aporta elements de diversitat cultural susceptibles d’enriquir les cultures autòctones. A canvi, l’immigrant ja establert, pot millorar les seves condicions de vida i contribuir, amb les seves remeses de diners, al manteniment econòmic de les seves famílies i els seus països d’origen.
Ara bé, aquests aspectes en principi positius, i que exigirien una anàlisi més rigorosa no poden ocultar uns altres fets objectius: els immigrants obligats a sortir de casa seva i els seus pobles d’origen viuen una realitat traumàtica: individualment són víctimes d’extraordinaris patiments, de discriminació i exclusió; col·lectivament els seus pobles veuen com desapareixen els joves, els recursos humans que haurien de garantir el seu futur.
Paral·lelament, la societat d’acollida s’enfronta a una nova dimensió de la desigualtat, la precarietat i l’exclusió.
Aquesta valoració de caràcter general, es podria aplicar, fil per randa, a casa nostra.
ELS PROBLEMES DE PRECARIETAT SOCIAL, NACIONAL I DEMOCRÀTICA JA HI SÓN DINS LA SOCIETAT CATALANA: NO ÉS LA IMMIGRACIÓ QUI ELS CREA
Però, no ens equivoquem: el fenomen migratori no és en cap cas qui genera els problemes de context que s’associen amb la immigració: la precarietat social, nacional i democràtica són una realitat de la societat catalana preexistent a la incorporació de la nova immigració tot i que les tensions socio-econòmiques s’hi aguditzen i redimensionen.
L’anàlisi de la realitat que viu el poble treballador català, al que s’incorporen els col·lectius d’immigrants, aplicada a nivell local, ha de contemplar els següents aspectes:
Precarietat en el parc d’habitatge i especulació immobiliària.
Accés insuficient a les prestacions i ajudes socials.
Concentracions en escoles i barris concrets.
Estructura laboral segmentada i dual; importància de l’economia submergida.
Possibilitat de retrocés en l’ús social del català.
- Possibilitat de conflicte entre comunitats.
Dèficits estructurals en la participació política i social dels ciutadans/es.
Tensions socials dins les classes populars i descohesió que pot acabar traduint-se en fenòmens ideològics de racisme i xenofòbia.
EL TRACTAMENT DE LA IMMIGRACIÓ ESTÀ VINCULAT A LA LLUITA PER LA SOLIDARITAT, LA JUSTÍCIA SOCIAL I LA COHESIÓ DE LES CLASSES POPULARS.
Com a CUP partim del principi de què tota actuació que pretengui la gestió del fenomen migratori ha d’estar vinculada a la lluita per la sobirania de tots els pobles i la igualtat de drets i d’oportunitats entre totes les persones. La gestió de la immigració no es pot desvincular de la lluita per la solidaritat, la justícia social i la cohesió de les classes populars.
El problema real, però, no esdevé de l’enunciat dels principis, sinó de la seva aplicació. I aquí, cal reconèixer que les administracions locals s’enfronten a greus dificultats. La primera de totes: les administracions municipals, que no tenen competències legals per gestionar el fenomen migratori, són les que han de resoldre en primera instància les demandes plantejades per tota la població, inclosa la població immigrada.
Així doncs, els municipis patim la política espanyola d’immigració, instrumentada a través de les lleis d’estrangeria, política que tracta la immigració des d’una perspectiva únicament laboral i de control i vigilància, seguint la lògica de les classes dominants de l’estat espanyol. És una política molt restrictiva a l’hora d’atorgar drets de ciutadania, culturals i de nacionalitat (una cultura política, per altra banda, igualment restrictiva en el tractament de les nacions internes de l’estat) i que genera tot un seguit de realitats indesitjables com ara, entre d’altres:
- l’economia submergida;
- la segmentació i segregació laboral per orígens i, per tant, la manca d’identificació dels treballadors/es immigrants amb la resta de treballadors/es;
- la negació de drets polítics i civils.
Tot això fomenta una situació que dificulta la identificació de l’immigrant amb la comunitat nacional ja que la població immigrada es troba en una situació d’evident desigualtat jurídico-política.
Per altra banda ens trobem davant un nou escenari multicultural (es calcula que al Principat de Catalunya hi ha 180 nacionalitats diferents i 200 llengües parlades i, a Blanes, el nº de nacionalitats oscil·la al voltant de les 90) que ens obliga a definir en clau de sobirania la política lingüística i d’identitat nacional i a redefinir les actuacions i estratègies per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes com elements fonamentals de cohesió social.
LA NECESSÀRIA ALIANÇA ENTRE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA I LA IMMIGRACIÓ
La política de la CUP de Blanes, partint dels esmentats principis de solidaritat i justícia social, ha de centrar els seus compromisos en matèria d’immigració en tres aspectes:
1.- Impuls d’actuacions referides a la recepció i acollida de la immigració i la gestió de la diversitat cultural. En aquest sentit es pot partir dels Plans Territorials de Ciutadania i Immigració dirigits i finançats per la Generalitat de Catalunya amb un seguiment crític i rigorós.
2.- Treballar perquè el municipi s’impliqui en la gestió de les tensions socio-econòmiques que pateixen les classes populars, i per tant, també la immigració, per aconseguir una cohesió social el més sòlida possible. La implicació i participació ciutadana serà fonamental en el correcte tractament d’aquestes tensions: cal que es visualitzi l’immigrant com la persona amb la qual compartir recursos, no com la persona amb la qual competir pels recursos existents. Això significa que tots junts hem de lluitar per l’ampliació de l’oferta de recursos. La política municipal d’incorporació de la immigració només pot ser fructífera si els municipis obtenen competències per gestionar les tensions socio-econòmiques, i per tant, si es desenvolupa una política transversal de tractament de les desigualtats.
3.- Propiciar l’aliança entre l’Esquerra Independentista i la immigració. És en la construcció d’aquesta aliança amb els treballadors immigrats que es podrà desenvolupar un procés d’integració mutu. Hem de treballar per tal que els col·lectius d’immigrants siguin conscients que l’esquerra independentista i el catalanisme polític garanteixen, sobre la base de principis sòlids, la lluita pels seus drets com a ciutadans, sense ganyotes electoralistes ni silencis oportunistes; i, per altra banda, hem de treballar perquè els col·lectius d’immigrants siguin solidaris amb el dret a decidir lliurement del poble català. Només aquesta identificació, pensem, podrà reforçar la consciència nacional i cohesionar les classes populars catalanes.