La Candidatura d’Unitat Popular de Blanes demana més opcions per a la participació ciutadana i que siguin les pròpies entitats qui puguin participar directament dels plens defensant les seves propostes

Aquest últim ple de l’Ajuntament de Blanes ha aprovat una moció en favor de la sanció dels immobles permanentment desocupats i propietat d’entitats financeres i altres empreses. Aquesta moció, presentada pels grups municipals del PSC i d’EUiA-ICV, juntament amb la regidora no adscrita, ha estat concebuda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). L’objectiu principal és garantir el dret a l’habitatge i fer front a l’emergència habitacional, tot emparant-se en la Llei del dret a l’habitatge aprovada l’any 2007 per la Generalitat de Catalunya i de la qual aquesta moció n’esdevé un important recordatori. La CUP valora molt positivament l’acord adoptat pel plenari i manifesta que ”desitgem i exigim que se’n compleixin escrupolosament tots els punts acordats per tal que no quedi en una simple declaració d’intencions, com ha passat amb tantes altres propostes”.

Durant la celebració del ple, la sala ha estat ben atapeïda de persones vestides amb la samarreta verda de la PAH i de membres de la Plataforma d’Afectats per l’Habitatge i el Capitalisme (PAHC). En el torn de precs i preguntes, els primers han emès fortes crítiques cap als tres regidors del PP, tot retraient-los tant les polítiques de retallades del seu partit a nivell estatal com l’abstenció en la votació de la moció. Per la seva banda, els membres de la PAHC han demanat que es tingui en compte que el document firmat amb la moció reconeix una emergència habitacional a Blanes i que, per tant, a partir d’ara s’ha d’actuar en conseqüència. A més a més, també s’han interessat per saber quines partides pressupostaries són les previstes per a la creació del Pla Municipal d’Habitatge i dels Programes d’Inspecció inclosos a la moció aprovada.

També en el torn de precs i preguntes, la CUP s’ha mostrat crítica amb el fet que, en un dia on s’ha debatut i aprovat una proposta sorgida d’una entitat, encara hagin hagut d’esser els grups municipals o la regidora no adscrita, i no la pròpia entitat, qui exposi i defensi la proposta amb les seves pròpies argumentacions. Així, la CUP ha recordat que ‘’el passat mes de juliol aquest plenari va aprovar una proposta per modificar el ROM i permetre la participació ciutadana en els plens municipals i que a hores d’ara no s’ha fet cap pas per complir aquest acord’’. La CUP ha preguntat a l’equip de govern sobre l’estat del tema, tot criticant que, apart del propi termini, s’hagin incomplert alguns punts de l’acord com el fet que a hores d’ara no s’hagi informat a teixit associatiu local, tal com es demanava explícitament en el text aprovat el passat mes de juliol.

Finalment la CUP ha preguntat quin seria el procediment per impulsar aquesta modificació del ROM tot recalcant la necessitat que aquest procés sigui realment obert a la ciutadania i a les entitats i no només als grups amb representació al consistori.

El Ple rebutja donar suport a la proposta per delegar a la Generalitat la competència per celebrar una consulta sobre el futur polític de Catalunya

En aquest ple municipal també es va debatre una moció de suport a la proposició de llei per delegar a la Generalitat la competència per celebrar una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Aquesta proposta, aprovada recentment pel Parlament de Catalunya per àmplia majoria, fou rebutjada gràcies als vots contraris del grups municipals del PP i del PSC-PSOE.

Per a la CUP “la llibertat no es pot demanar a aquell que no te la vol donar, sinó que cal exercir-la i si cal contemplar la possibilitat de desobeir’’. La candidatura s’ha mostrat també molt critica amb els arguments expressats pel PP i pel PSC-PSOE a l’hora de justificar el vot contrari a la proposta. Segons l’organització de l’esquerra independentista ‘’aquests arguments responen a la política del no a tot i de la negació reiterada del diàleg i del dret a decidir promoguda pel govern central i d’altres sectors polítics de l’estat espanyol. Una actitud profundament antidemocràtica ja que no admet ni proposa cap alternativa a la demanda massiva expressada pel poble català’’.